APAGA EL FRONTAL!!!

Boira. Divendres em pensava que Margalef s’havia esfumat del mapa. Des de Cornudella fins al pantà, 33 llarguíssims kms on no veiem ni un pijo, una fumarada (a fora de la furgo) que ens feia anar a 2 per hora allargant l’arribada “hasta el infinito i más allà”.

Finalment a la 01:30 arribàvem al destí. Jo no se què regalen últimament a Margalef que sempre està a petar. La gent improvisa estenedors entre arbres per penjar els mitjons pudents, les barbacoes fumegen, el pàrquing no hi cap ni una ànima, fins i tot vam localitzar una còmoda i llardosa butaca fúcsia pasión. En fi...

Dissabte vam anar a buscar el sol al Camí de l’Ermita amb el Jose i l’Eva i cap al migdia van aparèixer la Rakel, el Bruno, la Tila i el Trasto. El Jose estrenava grau i tatxava deures amb “B de Block”, 6b on sight molt ben treballat i executat, que li van costar unes birres al final del dia. El solete ens va acompanyar tot el dia il·luminant la flora i fauna característica de Margalef. Sobretot la fauna. Com qui no vol la cosa, el Bruno se li va escapar el comentari mentre el Nano escalava: “Anda Txema, has vist la culebrilla que tens al cantó?” seguit d’un crit histèric de “PILLLAAAAAA!!!!!”. “Culebriila” seria el nom carinyós que li donava el Bruno a una SERP de tres pams de llargada que anava directa cap al Nano, que gràcies a la destresa de l’assegurador (és a dir, jo) va poder baixar cagant llets per esquivar l’atac de la mortífera víbora. 

Ja de fosc, van arribar l’Ori, la Lau i la Bruna, amb l’Isaac de polissó.

Ben entrada la nit, amb les dones dormint profundament i gaudint de la calefacció de les respectives furgos, un grup de “voyeurs” (perquè no se’ls hi pot atorgar cap més nom!) van aprofitar la negror d’aquella freda nit per observar una formosa mossa que s’estava canviant dins la seva furgo, alinea als perills d’un altre tipus de fauna de Margalef.  La innocent mossa, no va caure que encara que els vidres de la furgo fossin tintats, si s’encén un llum a dins mentre que a fora està fosc, ES VEU TOT! Doncs bé, ja teniu els nostres homes (l’Ori i el Nano) embadalits observant el pijama de la mossa (SEGUR) mentre que per darrera s’acostava l’Isaac, amb el frontal encès, il·luminant i conseqüentment delatant el grup de “voyeurs” bocabadats. L’Ori (màster en enginyeria solar) al notar el feix de llum que arribava caminant pel darrera, va córrer a escridassar el pobre Isaac que no sabia per on li venien els trets: “Apaga el frontal!!!, QUE APAGUES EL FRONTAL!!!!”. Fent cas submisament de l’ordre rebuda, al entendre el perquè d’aquells crits, es va acomodar dins del grup de voyeurs per acabar de veure tant bonic espectacle. Ja ho diu la dita, “tiran más dos tetas que dos regletas”.

L’endemà es llevava el dia amb sol sense ni un núvol i un fred que se’t gelaven les idees. L’equip es va dividir en dos, uns cap a Can Gueli i els altres a Can Torxa. Vam acabar tots a Can Torxa, jo en particular amb més ganes d’anar al bar que de trepar, massa fred per les meves delicades pells. O les poques ganes feien que les pells es tornessin delicades, digueu-li com vulgueu.

Abrigueu-vos del fred!

Martona.